1. Les relacions comercials i les principals ciutats d’Europa a la baixa edat mitjana1. 

2. Barcelona, Sevilla, Toledo, Valencia, Córdoba.

3. Nord d’Itàlia i els països baixos.

4. Una ruta terrestre.

5 .Desde sud d’Itàlia

6. Aspecte econòmic centres comercials, aspecte culturals crean universitats i com nivell polític.

7.  Blat, oli, sal, cera i carbó.

8. Per què eren una ciutat encreuament en rutes comercials.

LES CLASSES SOCIALS

A

B

Preguntes de Socials :

1.     Què és un estament social?

Un estament és un grup de persones que dins de la societat fan una mateixa feina o tenen característiques semblants. Antigament, per pertànyer a un estament i havia normes molt estrictes, és a dir,  si naixies sen pagès moriries sent pagès, i si naixies sent noble tota la vida ho series, era impossible canviar d’estament.

2.     Descriu el dibuix A què representa?   Quins estaments apareixen? Quins són els estament són privigiliats i quins no?

Representa la piràmide social, apareixen rei, alta noblesa, baixa noblesa, alt clergat, baix clergat, pagesos, aloers, serfs, tinents i artesans. Els estaments privigiliats són el rei, alta noblesa, baixa noblesa, baix clergat, alt clergat i els no privilegiats  són: els pagesos, serfs, tinents, aloers i artesans.

3.     Descriu el dibuix B que representa? Quins estaments apareixen? Quins són els estaments són privigiliats i quins no?

Representa una piràmide social. Apareixen el rei, alt clergat, baix clergat, alta noblesa, baixa noblesa, habitants de les ciutats com artesans i habitants del camp com serfs, tinents i els aloers. Els estaments privigiliats són: el rei, alt clergat, alta noblesa, baixa noblesa i baix clergat. I els no privigiliats són els habitants del poble com els aloers, tinents, serfs i els habitants de la ciutat com artesans.

4.     Escriu 4 diferencies entre els dos gràfics.

1.     En el gràfic B ens especifica que el rei ocupa al màxim poder en la societat i per sota d’ell i figura l’alta noblesa formats per comptes, barons... i per l’alt clergat format per bisbes i abats. Per sota d’ells tindrien la baixa noblesa un exemple d’ella serien els cavallers i el baix clergat que el configuren capellans i monjos. Tots ells pertanyen el estaments dels privigiliats. Entre els no privigiliats tenin els habitants de les ciutats que configuren el poble i els pagesos com aloers, tinents i serfs.

2.     En el gràfic A concentra el màxim poder per sota d’ell tenim l’art clergat com els bisbes i l’alta noblesa com Ducs, Marquesos i Comptes. El baix clergat com els clergues i el representant de la baixa noblesa com els veguers. Tots ells són privigiliats. Dins els no privigiliats tenim el primer seguin aquest ordre de importància: grans mercaders, mercaders, artesanats, aloers, tinents, i serfs. En el dibuix A el rei te mès poders mes que en els nobles per què no poden cobrar.

5.     Quina d’aquestes piràmides socials pertany a la baixa edat mitjana? Raona la resposta.

El gràfic A correspon a la piràmide social de la baixa edat mitjana per què en la ciutat apareixen classes social.

6.     Si fossis un habitat de la ciutat que pertany a la mà major, quines activitats faries al llarg del dia?

Faries les activitats pròpies de grans mercaders rics però malgrat ser rics no privigiliats.

7.     Com es diu la nova classe social que apareix a las ciutats?

La burgesia.

1.       Quins territoris va ocupar Castella al segle XIII?

Ell regne de Lleó, Extremadura, Murcia i Andalucia Occidental.

2.       Com es va repoblar el territori conquerit?

Van repartir els territoris entre els nobles que van conquerir en parcel·les anomenadas  latifundis.

3.       Com va arribar al tron Enric II?

Per mitigar d’una guerra civil contra el seu germanastra Pere I recolzat per alta noblesa.

4.       Què va passar durant el regnat d’Enric IV?

Va començar una nova guerra civil entre els partidaris de la seva filla Joana i la seva germana Isabel. Aquesta es va imposar i va ser la nova reina de Castella. Es va casar Ferran II i es van anomenar reis catòlics.

5.       Per què hi va haver enfrontaments a Navarra al segle XV?

Per què es van enfrontar Ferran I i el seu fill Carles per el regne de Navarra.

L'edat Mitjana Alta

L’edat mitjana alta

1.Quines diferencies hi havia  entre un pagès aloer, un tinent i un sef?

 Un peges aloer era lliure i tenia terres per ell sol i no tenia  pegar tots els impostos. Un tinent pagès lliure no te terres i paga tots els impostos i un sef no era lliure ni tenia terres.

2.Què eren les corvees?

Son les terres dels nobles i els caballers

3.Que era el delma? Els delme era pagar una part de la collita a l’Esglesia.

 El impostos que tenien de pagar els pagesos a la església.

 Qui el percebia?

4.Segons Fulbert de Chatres, en que consistia el contracte vassallàtic? Que qui jurava ser fidel a el seu senyor a de tenir en compte aquestes sis paraules: sa i estalvi, segur, honest, útil i fàcil, possible

5. Fixa’t en la il·lustració sobre les feines dels pagesos que et mostrem a la unitat. Com es vestien?

 Amb vestits   Quines eines agrícoles utilitzaven? Els bous per fer els camps

1.Per que diem que la civilitzacio europea a l’alta edat mitjana era quasi exclusivament rural?

 Per que tothom vivia de les terres agricoles.

2. Explica amb paraules teves en que consisteixen la rotacio biennal i la triennal.

Perquè els pagesos conreaven  un any però quan obtenien tots els seus beneficis, la deixaven reposar  1 any mes perquè la terra agafes les seves riqueses de nou.

3.Per que eren tant importants els boscos?

 Perquè proporcionaven: fusta, ramanderia, constrrucio, eines i caça.

4.Quines millores tècniques va apareixia entre el segle XI i XII?

 La rotacio triennal, i es van renovar les araves  

5. Fixe’t en les il·lustrecions que et mostran a la unitat i explica com funcionaven els molins de aigua i els de vent.

Amb la forca del vent o de la aigua feien moure les aspes les quals feien moure un engranatge que movia una pedra i desprès posaven el blat i una pedra fregava amb la altre i sortia la farina  

10 preguntes

Què era l'astrolabi?
Era un instrument utilitzat per saber la posició dels astres i determinar la seva altura sobre l'horitzó.
Per quina raó els hispanomusulmans disseccionaven els cossos humans?
Per saber com eren els seus músculs.
Que contenien les ciutats hispanomusulmanes?
Tenien mercats, alcàssers, mesquites, banys públics i zones enjardinades.
Com eren els hospitals?
Hi havien molts metges, farmacia i un hort de plantes medicinals.
Qui era la màxima autoritat política i religiosa de la cultura Islàmica?

El califa.

Quina aplicació era curiosa de la maquinària hidràulica?

Que es podien fer rellotges d'aigua.

Per què utilitzaven la neu?

Per fer frigorífics introduint neu a les fosses.

Quin sistema de nombres van introduir?

La numeració aràbiga.

Què era la mesquita?

Era un lloc d'oració i també un lloc de reunió social on els homes es reunien.

Quines eren les principals ciutats musulmanes de Catalunya?

Lleida, Tortossa i Balaguer.

RESUMS DE LA HISTÒRIA DE GRÈCIA

LA CIVILITZACIÓ MINOICA:

Va sorgir a l’illa de creta i va ser la primera civilització grega. Es va començar a habitar al 6000aC i va aconseguir la màxima esplendor entre el 2000 i el 1450aC. Tenien grans riqueses gràcies al comerç amb diferents ciutats de l’edat de bronze i a la fertilitat de les seves terres.  Tot el comerç estava al voltant dels palaus. Els palaus es caracteritzaven per les seves escenes pintades als murs i perquè estaven a la vora del mar.

LA CIVILITZACIÓ MICÈNICA:

Va ser una anterior cultura a la Grega, que va durar des de el 1500aC fins al 1100aC. Els micènics utilitzaven el comerç marítim. Van començar a desaparèixer amb circumstàncies desconegudes fins a la invasió dels dorios.

Micenas:

En el segon mil·lenni aC Micenas era un dels centres mes grans de la civilització grega. Era una fortalesa militar. Entre el 1600aC i el 1100aC s’anomena període micènic pel lideratge de Micenas. Els habitant s’anomenaven aqueos.

L’edat de Bronze: Va ser el període de la història en que es va descobrir la metal·lúrgia del bronze, coneguda cap al 4500aC

LA COLONITZACIÓ GREGA:

La Colonització Grega va ser una civilització comercial que va començar al 7000 aC, entre la Mediterrània oriental, la mar Egea i la mar Negra. Un temps més tard va entrar en contacte amb Egipte i l’Àsia menor. Es van expandir amb l’ interès de comerciar amb altres pobles, la necessitat de augmentar l’espai territorial per poder tenir noves terres conreables.

Amb la colonització es van crear les metròpolis, que eren les polis d’origen dels colonitzadors, que va ser un gran desenvolupament de l’artesania i comerç. Les polis van ser grans artesans en primeres matèries i les colònies utilitzaven esclaus per a treballar en les feines més dures.

La Colonització Grega, per l’est va arribar a Ucraïna, per l’oest a les costes d’Albània i Sicília, al sud la península Itàlica, on es van fundar les colònies de Egipte i Líbia i al nord-est la península Ibèrica.

LES GUERRES MÈDIQUES:

Grècia es va enfrontar contra els perses al voltant del 499 i 478aC. Pèrsia va ser una gran amenaça a l’Àsia menor. Aquestes guerres van transcórrer sota dos regnats perses, el de Dario i el de Jerjes, que era el seu fill. Van fer dues guerres i les van guanyar. Hi havia la PRIMERA GUERRA MÈDICA: que va tenir lloc a la batalla de Marató al 490aC i la SEGONA GUERRA MÈDICA: que va esdevenir la batalla de les Termópilas, Salamina i Micala.

GUERRA DEL PELOPONÈS:

Al 431aC fins al 404aC es va esdevenir la guerra del peloponès que va ser una guerra entre l’Antiga Grècia, Esparta i Atenes. Aquest conflicte perquè Esparta tenia oligarquia i Atenes democràcia, que eren formes diferents d’expressar-se.

El conflicte tenia tres períodes:

En el primer Esparta va conquerir a Àtica i Atenes. Va acabar el 421aC i van signar la pau de Nícies. En el segon període en el 515aC Atenes va enviar un gran exèrcit per atacar des de Siracusa fins a Sicília. Al 413 aC l’exèrcit d’Atenes va acabar destrossat amb la fi de la segona fase. L’últim període es deia guerra de Decilia. Esparta va tenir ajuda de Pèrsia i els sàtrapes. Atenes tenia el domini del mar Egeo. Esparta va destruir la flota d’Atenes i això es va portar a la rendició.

ALEXANDRE EL GRAN (21 de juliol del 356aC- 10 de juny del 323aC):

Va ser el rei de macedònia des del 336aC fins al 323aC. Va conquerir Pèrsia.

Es va fer rei després de l’assassinat del seu pare. Alexandre va prendre i destruir Tebes i es va fer nomenar general en cap dels grecs. Després va començar la guerra contra Pèrsia, d’on va guanyar. Alexandre va conquistar l’imperi Persa, incloent Anatolia,Síria, Fenícia, la Judea, Gaza, Egipte, Bactriana i Mesopotàmia, expandint les fronteres de Macedònia fins a la regió del Panjab. Als seus trenta-fitres anys, el seu imperi arribava fins a la vall de l’Indus per l’est i fins a Egipte per l’oest, On es va fundar la ciutat d’Alexandria.

Alexandre va ser valent i generós però també cruel i despietat quan la situació política ho requeria. Es va convertir en un mite i en alguns moments, una figura divina.

1.- Per què els roman anomenaven Bàrbars als pobles germànics?

Per que vivien a les fronteres de Roma. Barbar en llatí vol dir estranger.

2.- Com estava organitzada la societat germànica?

Esta classificada en el mes popular.                                   

3.- Com s’organitzaven políticament els germànics?     Qui els manava?

La assemblea de homes lliures armats. Aquest assembla nominava el rei. Era un càrrec vitalici però no els seus fills.

4.- Què vol dir llei consuetudinària?

Els visigots no fan unes lleis fins que un rei (a Espanya) si que en va fer.

5.- Subratlla les respostes correctes:

·         Els pobles germànics vivien en ciutats.

·         Els germànics es protegien del fred excavant soterranis.

·         Les dones germàniques s’encarregaven de les feines domèstiques.

·         L’autor del primer text és germànic.

·         Segons l’autor, els homes germànics es dedicaven bàsicament a menjar i dormir.

·         Les cases germàniques eren de pedra i teules.

·         L’autor del segon text és romà.

·         Les tribus germàniques tenien una gran capacitat de moviments.

·         Les invasions germàniques van tenir una motivació religiosa.

·         Les invasions germàniques van ser degudes, sobretot, a l’escalfament del clima del nord d’Europa.

·         Els huns van empènyer els pobles germànic cap el sud.

·         Unes de les causes de les invasions germàniques va ser el seu augment de població.

6. - Escriu el nom del poble germànic en el número corresponent:

1-    francs         

2-      gurgindils

3-    ostrgots

4-    visigots

5-    sueus

6-     cantabras

7-    vandals

b-  burgundis

7.- Omple la taula amb les paraules situades a sota per a completar el mapa conceptual del baix imperi romà. Després fes un petit comentari de cinc línies:

                                                                                                                                             

BAIX IMPERI (segles III – V)
Cristianisme	Fi de les conquestes		Incursio del brabars			Divisio de l’imoeri
Persecucions Divisió de l’Imperi	Disminució d’ingressos	Despeses militars			Occidental		Oriental
Tolerància	Augment de preus				Grans invasions		Imperi Bizantí
Religió d’Estat	Disminució de la producció
	Crisi a les ciutats				Fi de l’imperi occidental
	Incursió dels bàrbars				Regnes Germànics Ruralització
EDAT MITJANA

a) Periòdes històrics:
    Roma antiga (-800/-753)
    Monarquia (-753/-509)
    República (-509/-27)
    Imperi (-27/476)

b) Cultura: Va ser el resultat de l'intercanvi de cultures entre Grècia, Mesopotàmia i Egipte. Eren Cristians i la seva religió era politeista, es a dir, admiraven a un sol deu o divinitat.

c) Societat: Les classes socials que hi havia eren els aristòcrates, els cavallers, els ciutadans comuns i els esclaus.

Pregunte sobre de Roma.

1. Quines són les tres professions dedicades a la cosmètica i els ornaments?

-Medici

-Pharmacopolae

-Ungentarii

2. Quin era el vestit oficial Romà?
- Era la toga

3. Què era la palmata? Era una túnica molt especial que utilitzaven els triomfadors per a les desfilades.

4.Com solien deixar els homes romans els cabell i la barba?

-S’ho solien deixar llarg.

5. Qui eren els encarregats de la cura dels cabells i la barba dels romans?

-L’esclau de la casa o els tonsores.

1.Com es diuen els carrers que anaven de nord a sud?

Cardo

2.Com es diu la vestimenta més comuna dels romans?

Túnica

3.De què es tracta la llegenda de Ròmul i Rem?

De la formació de roma

4.Quan acabava la jornada laboral?

Al migdia

5.Com es diuen les cases que vivien les persones més riques?

Domus

Sobre qui tenia el poder el rei en el mancipium?

Sobre els persones lliures.

Els romans es podien divorciar?

Si.

La dona tenia oportunitat per participar en un fet polític ?

No, la dona no tenia ningun dret

En que es podien dedicar-se les dones?

 en ser sacerdotessa  

Per quin motiu es casaven?

 per tenir fills 

-Perquè s’utilitzaven les termes?

Per cuidar la seva higiene

-Perquè servia el calidarium?

Obrir els porus

-Que era el soler?

Era una peça de fusta horitzontal que es col·locava a la part superior d’un mur.

A quines temperatures estava el laconicum?

A 65 graus més o menys

On estaven les salisses?

A Cuenca

Quantes parts tenia el teatre?

El teatre tenia 3 parts.

-         La scaena

-         L’orchestra

-         La cavea semicircular.

Com es diu allò que aixopluga la casa familiar?

Quin era el paper de la dona?

La dona lliure romana romania sempre sota el control i l’autoritat d’un home.

En cas de matrimoni, que feia la dona?

La dona se n’anava de casa i els fills es quedaven amb el pare.

Què es ‘’fava vitellianam’’?

És el puré de faves.

1.   En quin mar es va desenvolupar la civilització romana?
En el mediterrani

2.   Quin any es va fundar Roma?
A l’any 753 aC

3.   Qui va ser els fundadors de Roma?
Els bessons Ròmul i rem

4.   Que adquerien els Romans?
Els romans adquerien la llengua llatina, les seves lleis i la manera de viure.

5.   A quinb  any va desapareixer l’imperi d’occident? A causa de què?
Va desaparèixer a l’any 476, a causa de la debilitat dels seus emperadors.